tres
El seu dit gros segueix sense reaccionar. Ja n’ha tingut prou,
després de cinc hores decideix marxar del taller. Marxa, marxa, marxa i ja està, no passa res, sempre pot presentar-se l’any que ve, a la convocatòria, és igual. Es pregunta perquè malgasta el temps així i no està segura de si es refereix a invertir-lo en convocatòries que provablement no sortiran o en estar asseguda en una cadira durant cinc hores pensant en qualsevol cosa menys en el que ha de fer. Aquestes coses que pensa encara no les sap explicar, no troba les paraules. Diria que no ho sap encara que li ha de posar paraula, o que ho vol fer o que potser ho necessita. Més endavant es trobarà amb una amiga que li dirà que nothing good comes of forcing desire to conform to political principleii. El seu desig no deixa de sorprendre-la i això li agrada. Ara li creix un (de desig) que li molesta, li puja per l’esquena i se li queda al cap, al costat dret, i a l’orella. Li molesta i se li solapa amb un desig trencat que li fa més mal que res, aquest sí que l’entén i us l’explica: encara està enamorada de la seva ex. Marxa, marxa ja. Baixa les escales i perquè el peu dret toca al terra però l’esquerra no?
