deu

És de les poques coses que és capaç

de llegir ara. El MCA li envia setmanalment una newsletter amb diferents recomanacions. A vegades inclou poesia i totes acaben amb un link a un videoclip, també enllacen a alguna cosa de teoria i sempre a un projecte d’una artista que es pugui veure online. Els vídeos no se’ls mira mai, massa llargs, no té temps. El videoclip és el que realment espera, cada setmana, clic i l’escolta. I la poesia una mica també. És de les poques coses que la manté connectada amb una versió d’ella mateixa que no té res a veure amb el que està fent ara, la newsletter del MCA. D’alguna manera, potser sí que alguna cosa hi té a veure, però ara mateix li sembla que no, que res a veure. No la troba a faltar, aquesta altra versió, de moment no. De moment està aprofitant al màxim això de tenir un cadell, ha llegit en algun lloc, ara no recorda quin, una manera de dir-ho que li agrada: treball matern. El treball matern. El treball matern ara mateix li sembla la cosa més important del món, no entén com el món s’aguanta sense veure’l, com si les dues puntes de la vida no existissin. El món com una tortuga que s’ha donat la volta, potes amunt. Posar la vida al centre, també ha llegit que ho diuen així. Enrabiada escriu a les seves amigues un Telegram i els hi diu que al centre només hi ha petroli. Aquesta última newsletter inclou un text que es titula nurturance algo maternal no sé què model for care, aha. Sembla que li pot interessar. L’obre. El pot llegir. Més endavant quan el torni a llegir i vegi el que va subratllar s’adonarà que el va llegir raro, però alguna cosa sí que va llegir. Llegir raro és llegir alguna cosa, o llegir només allò que et serveix en aquell moment, pensa, més endavant. En tot cas, ara se’l llegeix concentrada i subratlla: The activity of mothering requires that the mother – who according to Ruddick can be of any gender–, després; bell hooks discusses how black women maintained what she calls ‘home place’ as a site of resistance against rampant racism, a refuge where people could gather and heal themselves from the wounds inflicted by a hostile society i més endavant; to create the ‘coming community’ as ‘the community of those who have nothing common’.