vuit

La llet li estreny com una mà rabiosa o

com quan la sang puja al cap i inflama les venes del front, i surt. Regalima pit avall, fins a la panxa. Va sense samarreta, cada dia va sense samarreta, ni sostens, ni res. S’ho mira bé, encara li sembla impossible que de les seves tetes surti llet, així de fàcil, pam: aliment. S’ho torna a mirar i veu dos forats en un mateix pit, la llet surt del mugró i al costadet, a l’aurèola, un punt blanc que creix, és pus?, es trenca en regalim cap avall, ha de ser llet. Ho prova, és clar, i ho corrobora: és llet. Ara té dos forats en un mateix pit, un de gran i un de petit, sé sorprèn i no se sorprèn perquè no entén res de res, tot pot ser. El seu cos és un alien, les seves tetes, ni idea, les seves tetes, qui sap que són ja.