cinc

Se’l talla.

Arriba a casa i se’l talla amb un ganivet de cuina de color blau, el que fa servir per tallar el pollastre, el que sap que està esmolat. Es talla el peu. Al principi dubta de si tallar per sobre o per sota del turmell i conclou que millor per sobre perquè hi haurà menys os. No nota res, només un plaer similar a treure’s el pus d’un granet amb la punta dels dits. Se li passa pel cap que potser el que està fent és una mica estrany però està tant induïda per la necessitat d’extirpar-se allò que ja no li pertany, que el pensament marxa per deixar passar a l’acció. Una mica com un trance però més conscient, com quan et treus un granet, sí. No hi sang, només un líquid verd llefiscós i brillant, diria que és purpurina. És purpurina. Ho toca amb el dit i està tebi. S’ho mira de prop, ho olora i va, perquè no? Ho prova. És dolç però salat, com de gust de cacauet i dàtil, però de gelatina. Intenta assecar-se el tall amb una tovallola, però el líquid no para de rajar, agafa un tovalló i es fa un nus per a contenir-lo. De moment sembla que funciona. Bé. Hello, are you there? hope you’re ok…