quatre

Un dels primers contactes de l’ésser humà
és amb el pit,

i en llatí pit és «mamma». De la vagina a sobre seu, encara unides pel cordó umbilical, se’l mira drogadíssima d’oxitocina: sembla un peixet humà, molt més humà del que s’havia imaginat. Recorda els vídeos que ha vist de nadons escalant per la panxa de la mare per a enganxar-se al pit sols i deixa que C ho faci. La llevadora li pregunta si vol que l’ajudi i va i li diu que sí, perquè o per què encara no ha aprés a dir que no amb contundència. (això podria ser tant una afirmació com una pregunta, la pregunta se la fa ella, cap a ella mateixa). Sap la teoria i, en la pràctica, li funciona moltes vegades; no, gràcies no. Com? No, no. Fins i tot a vegades té ganes de fer pedagogia i acompanya el no d’una explicació. Despullada amb les cames obertes i el cos partit en dos diu que sí quan vol dir que no perquè no es veu amb cor de contradir a la llevadora, no vol un conflicte i li diu que sí i el conflicte comença aquí, en el sí. La llevadora agafa a C i l’hi posa al pit. S’agafa malament. Li fa mal però pensa que no passa res, que deu ser normal que li faci mal, i no. No li hauria de fer mal, l’hi hauria d’haver dit que no. Ho pensa una i una altra vegada que l’hi hauria d’haver dit que no. Les seves tetes són una carnisseria: la pell oberta i la carn vermella supurant un líquid que no és llet. La doctora li demana que descrigui el dolor de 0 a 10, 0 gens – 10 molt, ella diu 9 perquè no vol sonar exagerada. Què li passa amb els metges? De totes les autoritats aquesta no sap com adreçar-s’hi sense fer-se petita, quina ràbia quina ràbia quina ràbia, diu 9 i vol dir 10 però com que 9 està tant a prop del 10 doncs la doctora ja se’n fa a la idea. Li dona la opció de deixar d’alletar, ara sí que sí que diu que no, rotunda, que no, que jo vull alletar. Quan recorda aquest moment encara se sorprèn, se li va lligar fort a dins la imatge d’ella donant el pit i no volia deixar-la anar, encara que li fes mal. Volia ser autosuficient, volia ser l’aliment de la seva criatura, no volia donar-li el biberó com una nina, no volia portar-la en cotxet com una nina, ella volia ser un cos salvatge, un mamífer que alleta a la seva cria. Odiava ser mare, ella volia ser fera, femella sí, però no una dona, no una mare.