onze

Quan L arriba a casa seva la porta està

oberta, camina fins al menjador seguint un rastre a terra que sembla el d’un caragol, és un líquid rar, llefiscós i amb purpurina. De què fa olor? Fa olor com de cacauet dolç, o alguna cosa així, de fira d’estiu. Ah! De garapinyada, sí. Enmig de l’habitació hi troba el que li sembla un tronc escapçat amb una branca que puja. No és un tronc, què? És la seva amiga que s’ha tallat totes les extremitats excepte el braç dret. A veure un moment, un moment, un momento. A? estas bien? A esta bien, està bé, però necessita ajuda, si us plau. L l’aixeca de terra, l’abraça i l’asseu al sofà. Durant una estona A li explicarà a L un munt de coses, sobre com se sent, com un mar d’herba o un tros d’herba flotant al mar, com que tot li va gran o tot li estreny, ella no hi cap en aquest cos tan petit i de com s’ho ha tallat tot. Que no hi cap, no hi cap, no hi cap. Res li encaixa, ella vessa, és un líquid que sobreïx i ho empastifa tot.